Aquesta setmana farà un any que vivim en pandèmia i que les nostres vides han canviat com mai haguéssim imaginat: estat d’alarma, confinament domiciliari, municipal i comarcal, teletreball i toc de queda.
Aquest és, doncs, un 8 de març en un context extraordinari que fa el feminisme tan necessari com sempre i més urgent que mai. Un context extraordinari que és el preàmbul d’una crisi econòmica i social majúscula que ja ens està afectant especialment a les dones, les joves, les obreres, les pobres, les racialitzades, les trans, les discapacitades, les que tenim orientacions afectivo-sexuals dissidents…
La crisi sanitària ha fet evident que les dones som tan essencials per al sosteniment de la vida, com ho són de precàries les nostres condicions laborals. Som qui sustenta el pes fonamental del sistema de cures, ja sigui en professions feminitzades com les sanitàries, netejadores, dependents de supermercat, personal de geriatria, cuidadores de persones dependents, treballadores de la llar… com en totes les tasques no remunerades de cures: tenir cura dels infants, de la llar, o de les persones dependents i així de com de fer de refugi dels malestars de les persones que ens envolten.
Uns malestars que la pandèmia només ha accentuat, però que ja existien, i que patim en major mesura les dones. Ara li duen fatiga pandèmica, però sabem que no ho és, sinó que són els estralls que causa el capitalisme en la nostra salut mental i emocional.
I és que la crisi sanitària ha fet encara més evident la cruesa del sistema capitalista on vivim. S’ha posat sobre la taula el que ja sabíem: que el sistema capitalista, en la recerca sempre creixent de beneficis, explota els cossos de la classe treballadora, de les dones, de les persones migrades, les neurodivergents, les discapacitades, les trans, les que tenen orientacions afectivo-sexuals dissidents… I explota també el planeta.
Així, les feministes diem prou i ens rebel·lem. Perquè la situació és insostenible i les dones joves som en una situació límit. És per això que cal que ens associem, que ens organitzem i que sortim el carrer.
Juntes plantem cara al sistema que ens fa impossible viure-hi vides que valguin la pena ser viscudes. Per les que ja no hi són, per les que han de venir i per les que lluitem aquest present, aquest 8 de març cridem a la Vaga Feminista, de cures, de feina assalariada i de consum.
Aquest 8 de març, i la resta de l’any, ens veiem als carrers!
