El passat dissabte a la nit va morir en un accident laboral un repartidor de l’empresa Glovo. Les condicions precàries i de manca de seguretat d’aquestes treballadores que, en molts casos, no disposen ni de casc, ha estat denunciada en diverses ocasions pels sindicats de riders i per altres agents socials. Des del Consell de Joventut de Barcelona, expressem el nostre condol i ens sumem a la denúncia.
Actualment, les condicions materials de les persones joves ens aboquen a un precipici de precarietat: la taxa d’atur juvenil a Catalunya se situa en el 21.7% de la població activa, segons l’Observatori Català de la Joventut. És a dir, 144.500 joves aturats. Una situació preocupant si ens fixem que, des del 2007, els llocs de treball ocupats per joves s’han reduït un 38,79%. A més a més, si, a banda de ser jove, ets una persona migrada, el problema s’agreuja. Les persones migrades i joves pateixen una doble discriminació, amb una taxa d’atur que s’eleva fins al 27,5%. Una situació que hauria de fer saltar alarmes a la qual hem de sumar el racisme social i institucional: en moltes ocasions no podran exercir els seus drets laborals o ni tan sols regularitzar la seva situació.
D’altra banda, ens sembla rellevant posar sobre la taula que el jove mort feia servir un compte subarrendat perquè no disposava dels papers per poder donar-se d’alta. Aquesta pràctica, molt estesa entre persones migrades i àmpliament coneguda per l’empresa, precaritza encara més a persones especialment vulnerables, ja que han de pagar per poder accedir a ser explotades.
A la precarietat s’hi afegeix el problema de la temporalitat. Segons dades de l’Ajuntament, la xifra de temporalitat en les persones joves d’entre 16 i 29 anys és del 49.6%, gairebé 10 punts per sobre de la mitjana de la UE i molt lluny del 15.8% que representen les persones majors de 29 anys. La situació s’agreuja en el cas dels menors de 24 anys, on la xifra ascendeix fins als 53,4%, és a dir, més de la meitat.
Des del CJB, entenem que el treball remunerat ha de ser una eina al servei de l’emancipació del jovent. No obstant, lluny d’això, és una eina més d’explotació, precarietat i inseguretat per a les persones joves: moltes es veuen obligades a treballar per empreses com Glovo sota condicions d’explotació i negació dels drets laborals per tal de poder sobreviure.
Per tot això, exigim que Glovo assumeixi la responsabilitat en la mort del seu treballador dissabte passat, així com que regularitzi la situació de les persones treballadores que, actualment, són falses autònomes, i que prengui mesures per evitar que aquesta situació es repeteixi. També demanem a l’administració que investigui les irregularitats que cometen les empreses d’economia “col·laborativa” i que intervingui per acabar amb les feines precàries i la temporalitat no desitjada. El jovent mereix unes condicions de vida dignes i els drets laborals s’han de garantir, especialment els de les persones que es troben en una situació de major vulnerabilitat, perquè la precarietat mata.
