El Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) ha elaborat, un any més, l’Informe sobre l’Estat de la Joventut 2016-17, un document que pretén fer un seguiment i avaluació de les polítiques públiques de joventut que s’han elaborat a nivell municipal durant el 2016 i 2017. L’informe també aborda altres aspectes que afecten als i les joves de la ciutat i exposa les diferents accions que el CJB ha portat a terme en relació a aquestes temàtiques.
Enguany, l’Informe es divideix en set apartats: Pla Jove, cohesió social, habitatge, treball digne, participació, equipaments i territori. Al llarg del document es tracten diferents temàtiques que afecten als i les joves de Barcelona, com les dificultats per emancipar-se i començar una vida autònoma, la manca d’equipaments juvenils i espais on les entitats juvenils puguin desenvolupar les seves activitats o les diferents accions que s’han dut a terme per fer de Barcelona una ciutat més inclusiva.
Pla Jove, punt de partida de les polítiques de joventut
L’Informe d’enguany comença amb una valoració de la definició del nou Pla d’Adolescència i Joventut de Barcelona, aprovat durant el 2017 amb els vots de Barcelona en Comú, el Partit Socialista de Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya. Des del CJB es valora molt positivament el resultat final del Pla i el paper que ha tingut en la formulació de moltes de les propostes a través de la incorporació de diverses demandes extretes del document “Sacsegem la ciutat: reivindicacions de l’associacionisme juvenil per a Barcelona”. Per altra banda, es lamenta no haver comptat amb més consens entre els diferents Grups Municipals i la dilació entre l’antic Pla (finalitzat al 2015) i l’actual. Finalment, des del CJB es reclama preveure amb més temps l’elaboració dels plans directors i executar les accions previstes seguint el calendari establert.
Treball digne, de qualitat i a la ciutat
Aquest apartat es centra en la precarietat laboral que viuen les persones joves de la ciutat. L’informe recull un seguit d’indicadors que demostren que les condicions que Barcelona ofereix a les persones joves no són les necessàries per emancipar-se de manera digna. Així, una de les dades que es destaquen és la taxa d’atur juvenil a Barcelona, que arriba a un 27’5%, inferior a la taxa catalana (35,3%). Malgrat aquestes dades, aquests anys de postcrisi donen lloc a una realitat laboral summament preocupant per als i les joves pel que fa a les condicions laborals, la temporalitat o els sous. El 2016, per exemple, només un 12% dels contractes signats per menors de 30 anys va ser indefinit. Donada aquesta situació, a l’informe es demana a l’Ajuntament que executi el Pla de Foment de l’Ocupació Juvenil de Qualitat amb decisió i de forma íntegra, de manera que s’aconsegueixi el màxim impacte.
L’habitatge, un dret no acomplert
L’habitatge és un dels elements claus a l’hora de parlar d’emancipació juvenil. En aquest apartat s’exposa que des de l’any 2014 el preu del lloguer a Barcelona ha anat incrementant. Actualment, a districtes com Ciutat Vella, Sarrià o Les Corts els preus del lloguer són superiors als que hi havien durant la bombolla immobiliària dels 2000. Si aquest fenomen s’ajunta amb la realitat laboral de condicions precàries i sous baixos, el resultat és salvatge per al jovent que vol viure a Barcelona. Totes aquestes circumstàncies donen lloc a una situació d’abandonament de la ciutat per part de moltes persones joves, un èxode urbà difícil de quantificar, però que ben segur tindrà conseqüències si no s’hi posa remei aviat. Davant aquesta situació, des del CJB s’ha participat a iniciatives com Barcelona no està en venda, una plataforma de diverses entitats i agents de la ciutat que treballa contra la gentrificació dels barris i l’especulació a la ciutat.
Cohesió social, des de la diversitat i per la igualtat
L’apartat de cohesió social és un gran bloc on s’inclou diverses temàtiques: LGBTI+, gènere, salut mental i associativa, drogues, interculturalitat i associacionisme educatiu.
Pel que fa a les temàtiques LGBTI+, l’informe destaca el nou Pla Municipal per la Diversitat sexual i de gènere i valora molt positivament la creació del Centre de Recursos Municipal LGBTI, mesura inclosa al Pla tot i que el centre encara està en construcció. A l’informe també es destaca el Pla de Justícia de Gènere, dins l’apartat de gènere. Aquest Pla inclou mesures molt interessants i necessàries però resulten insuficients aquelles relacionades amb les dones joves, ja que es redueixen als drets a la interrupció de l’embaràs, la salut sexual i reproductiva i la seguretat a l’espai públic, àmbits molt pertinents però limitats que deixen fora temàtiques tan importants com la bretxa salarial o les violències masclistes. Finalment, el CJB celebra les campanyes antimasclistes que s’han portat a terme des de l’Ajuntament i els protocols anitmasclistes que s’han desplegats a l’espai públic, com a les festes de La Mercè.
A l’apartat de salut mental i associativa es destaca el Pla de Salut Mental, que posa el focus en infants, adolescents i joves com a col·lectius prioritaris. En aquest Pla també s’exposa que la participació és una de les eines més importants a l’hora de detectar problemes de salut mental. En aquest sentit, des del CJB es vol seguir treballant aquest àmbit per tal de reforçar la prevenció i afavorir la detecció precoç de problemes de salut mental i emocional a les associacions.
El bloc de cohesió social segueix amb els apartats de Drogues i Interculturalitat. A l’apartat de Drogues es valora positivament el Pla d’Acció sobre Drogues de Barcelona i se celebra que la seva elaboració s’hagi fet des d’una perspectiva no estigmatitzant. Pel que fa a la interculturalitat, es posa de manifest que, segons la diagnosi del Pla Jove, el 28% de les persones entre 15 i 29 anys empadronades a la ciutat són de nacionalitat estrangera. Davant aquesta dada, el CJB prioritza el treball entorn a la interculturalitat a través de l’Aixada Antiracista amb l’objectiu de que les entitats i serveis juvenils de la ciutat incorporin la perspectiva intercultural. En aquest sentit, durant el 2017 s’han organitzat diverses formacions en perspectiva intercultural adreçades a serveis juvenils com Els Punts d’Informació Juvenil de Barcelona, el Centre d’Informació i Assessorament per a Joves i el Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Barcelona.
Finalment, a l’apartat d’associacionisme educatiu es destaca el programa “Associacionisme educatiu per a tots i totes”, que té com a objectiu facilitar la participació d’infants i joves en situació de vulnerabilitat en les activitats dels esplais i caus. També es menciona el Projecte Baobab que pretén garantir l’oferta de lleure educatiu a barris on sovint aquesta necessitat no està coberta.
La participació, eina per fer-se escoltar
Aquest apartat s’inicia amb la valoració del nou reglament de participació ciutadana. El CJB el valora molt positivament, ja que ofereix noves vies i eines de participació a nivell local, però lamenta que es trobi limitat sovint per lleis i normatives de rang superior. Per altra banda, també es demana que la participació vagi més enllà de l’àmbit local i es treballi per a la transformació del conjunt del sistema democràtic. Aquest bloc també tracta la participació en els centres educatius. Així, s’explica la campanya de foment del vot a les eleccions per escollir representants al Consell Escolar que realitza el CJB cada dos anys i les formacions, també organitzades pel CJB, que es porten a terme per als i les alumnes escollides. Finalment, el darrer apartat del bloc està dedicat a la Lali Jove, la festa major juvenil i associativa que organitzen les entitats juvenils del CJB en el marc de les Festes de Santa Eulàlia.
Els equipaments, espais per a persones joves i entitats juvenils
El darrer Pla d’Equipaments Juvenils va finalitzar l’any 2015 i només amb la meitat de les actuacions previstes efectuades. En aquest bloc es reivindica l’elaboració d’un nou Pla, que ja arriba tard, que doni resposta a les necessitats de cada barri i districte de la ciutat. Des del CJB es demana comptar ja amb un nou Pla d’equipaments juvenils i que, a més, prioritzi la gestió ciutadana i associativa. També es posa sobre la taula la problemàtica que viuen moltes associacions juvenils al no disposar d’espais per desenvolupar les seves pròpies activitats.
El punt de vista del territori, la realitat als districtes
El bloc de territori està dividit per districtes i fa un repàs de les diferents reunions que s’han portat a terme entre el CJB, totes les regidories de Districte i les entitats i plataformes del territori. Aquest darrer apartat mostra algunes dades rellevants de cada Districte i fa una valoració en matèria de polítiques territorials i equipaments juvenils.
