Amb l’objectiu de reconèixer el paper de l’associacionisme educatiu dins de la comunitat educativa i l’educació comunitària, el dijous 4 de maig va tenir lloc la sessió “Caus i esplais, clau d’una ciutat compromesa: aliances entre l’associacionisme educatiu i els centres educatius”.
El Consell Educatiu Municipal de Barcelona (CEMB) va col·laborar amb el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) en l’organització de la jornada, que es va celebrar a l’Espai Jove La Fontana.
Miquel Àngel Essomba, director de la càtedra d’educació comunitària de la UAB, va ser l’encarregat de dur a terme la ponència inicial de l’acte, que va girar al voltant del lligam entre l’escola i les entitats del lleure educatiu, que històricament ha estat una relació de distanciament.
Segons Essomba, aquesta distància es dona pel poder que té l’escola, emparada com a dret constitucional i universal, i per un sistema que ha dotat d’estructures i infraestructures aquest dret en règim de certa exclusivitat. En canvi, l’empremta que deixen els caus i esplais és sovint invisible en el sistema educatiu, tot i que perduri en la formació de valors i de la persona al llarg de la seva vida.
A més, a conseqüència de la universalitat de l’escola, aquesta té un rol important en la cerca de la inclusió i la lluita contra la segregació, mentre que en les entitats de lleure educatiu les desigualtats socials no estan tan accentuades com en els centres escolars.
Per tal de superar aquestes diferències, Essomba creu que cal que escoles, caus i esplais combinin les seves fortaleses i debilitats en un marc compartit. Planteja un pla de treball conjunt on el marc comú se centri en la comunitat: impulsant objectius compartits, relacions horitzontals, processos reflexius i una transformació efectiva. Es tracta d’un pla de treball que s’ha d’entendre a llarg termini, a sis anys vista, tenint com a exemples programes comunitaris que ja funcionen com el Pla de barris o Baobab.
La segona part de l’acte va consistir en una taula rodona sobre les aliances entre l’associacionisme educatiu i els centres educatius. A la taula rodona hi van participar persones vinculades al món de l’esplai i de l’escoltisme, així com representants de l’Institut Escola Trinitat Nova, l’Escola Els Horts i el Districte de Ciutat Vella, que van compartir casos de bones pràctiques de col·laboració comunitària engegades en els seus centres i barris.
Al llarg del debat, es van valorar els impactes del moviment del lleure en els joves (horitzontalitat, construcció d’una ciutadania crítica i compromesa, espai d’acció política i comunitària…) i es van reivindicar les condicions que ha de tenir el local d’un cau o esplai per tal de poder desenvolupar adequadament els seus projectes.
Els membres de la taula rodona van constatar que cal obrir les escoles a esplais i caus per avançar cap a una educació comunitària. Consideren que és necessari que el moviment educatiu del lleure sigui reconegut com un agent educatiu de primer ordre i se’l doti de més recursos per part de l’administració, més presència en els espais de decisió i als mitjans de comunicació per garantir, en definitiva, un major reconeixement social.
