La figura del professorat és clau per impulsar la participació de l’alumnat als centres educatius. Des del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), hem aprofundit en com el professorat i els equips directius contribueixen, o a vegades dificulten, el desenvolupament de pràctiques participatives en l’àmbit educatiu.
Durant la diagnosi sobre la participació estudiantil, s’ha constatat que les estudiants veuen en el professorat un punt de suport fonamental. En molts casos, són les docents qui animen les joves a assumir rols representatius, com ser delegades o conselleres escolars. “Jo soc delegada perquè el meu tutor em va animar a presentar-me”, explica una alumna de 4t d’ESO. Aquest acompanyament és essencial per generar confiança i apoderar les estudiants a participar en espais col·lectius
Acompanyament imprescindible, però insuficient
Malgrat la importància del professorat, les dades reflecteixen que aquest rol sovint esdevé una arma de doble tall. Si bé la presència d’un tutor o tutora facilita la participació, també pot generar dependència. Algunes alumnes expliquen que, quan intenten gestionar reunions sense un docent, acaben desbordades. “Ens van deixar sols a la comissió de tecnologia, i ningú feia res fins que va venir el professor i vam fer el que tocava”, comenta una alumna de 1r d’ESO
Aquestes situacions evidencien que, sovint, no es proporcionen les eines necessàries perquè l’alumnat aprengui a autogestionar-se i desenvolupar habilitats organitzatives. Això posa en relleu la necessitat d’una formació específica per al professorat que els permeti facilitar processos participatius sense monopolitzar-los.
La direcció: suport amb matisos
Els equips directius també tenen un paper fonamental en la participació estudiantil. Representants de les assemblees d’alumnes valoren positivament que hi hagi direccions obertes a escoltar propostes i donar suport logístic. No obstant això, les limitacions estructurals, com la manca de temps dins l’horari lectiu per a reunions, són una barrera constant. “Ens deixen reunir-nos només a l’hora del pati, que al final és mitja hora”, lamenta una estudiant. Aquesta dinàmica perpetua la idea que la participació no és una prioritat educativa, sinó una activitat secundària fora del temps lectiu o que s’ha de realitzar en el temps de descans.
Els reptes de la mirada adultocèntrica
D’altra banda, el professorat sovint percep la participació des d’una perspectiva limitada. Les respostes al qüestionari realitzat mostren que un 30% dels docents entenen la participació com un mecanisme informatiu, mentre que només un 35% la concep com un exercici de corresponsabilitat i presa de decisions activa. Aquesta visió adultocèntrica també es reflecteix en comentaris que atribueixen la falta de participació a la desmotivació o manca d’interès de l’alumnat, en lloc d’analitzar les possibles mancances de les estructures o els acompanyaments oferts.
Cap a una participació transformadora
Des del CJB proposem accions per trencar aquestes barreres i fomentar una participació més autònoma i significativa. Això inclou dotar el professorat d’eines formatives per acompanyar processos participatius, garantir temps dins l’horari escolar per al debat i la presa de decisions, i revisar les estructures perquè siguin més accessibles i inclusives.
La participació és un aprenentatge mutu. Empoderar les joves perquè puguin liderar canvis als seus centres educatius també implica formar un professorat i unes direccions que creguin en el potencial transformador de la comunitat educativa. Des del CJB continuarem treballant per fer-ho possible.
