Des del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), hem analitzat les estructures de participació presents als centres educatius, espais que haurien de ser clau per a l’apoderament de les estudiants. Tot i això, els resultats de la diagnosi posen de manifest les limitacions i disfuncions que sovint condicionen aquests espais, perpetuant una participació simbòlica més que no pas transformadora.
Consells escolars: una oportunitat desaprofitada
Els consells escolars són teòricament un dels espais més significatius per a la veu de l’alumnat. Tanmateix, molts estudiants perceben aquests òrgans com poc rellevants. Un conseller escolar explica: “Ens reunim per molt poca cosa, aprovem plans i excursions, però al final les decisions poden canviar igualment”. Aquesta sensació de formalitat buida, sense impacte real, és comuna. A més, el desequilibri en la composició dels consells –on la majoria dels participants són adults– genera una dinàmica de desigualtat que dificulta la participació activa de les joves. “El 90% són adults, i això de dir la teva, a vegades em costa”, assenyala una consellera escolar.
Comissions i altres espais: participació amb poc pes
Fora dels consells escolars, altres estructures com les comissions d’alumnes també presenten mancances. En alguns casos, fins i tot les votacions organitzades per decidir quines comissions són prioritàries no tenen un impacte real. “L’any passat vam votar quines comissions veiem més importants, però crec que no es va fer cas dels resultats”, comenta una estudiant. Aquest tipus de dinàmiques genera frustració i un sentiment de desconnexió amb les decisions que afecten l’alumnat.
Una participació fragmentada i poc coordinada
Un dels problemes principals identificats és la manca de connexió entre els diferents espais de participació i el conjunt de l’alumnat. Això dificulta la creació d’una xarxa col·laborativa capaç d’apoderar realment les estudiants. Per exemple, un 52,5% de consellers escolars declara haver tingut poca o cap relació amb altres estudiants organitzats, com delegades o membres d’assemblees. Aquesta fragmentació limita l’impacte de les accions participatives i redueix la seva capacitat de transformació.
Cap a una participació educativa transformadora
La diagnosi posa de manifest la necessitat urgent de revisar les estructures actuals per convertir-les en espais de participació real i significativa. Això implica:
- Reforçar la transparència i el seguiment de les decisions preses per garantir que les estudiants percebin un impacte concret de les seves contribucions.
- Equilibrar les dinàmiques de poder en els espais participatius, assegurant una major representació i protagonisme de l’alumnat.
- Crear mecanismes de connexió entre les diferents estructures perquè les accions individuals esdevinguin projectes col·lectius amb força real.
Des del CJB, continuem treballant per impulsar aquests canvis i construir espais on la veu de les joves no només es valori, sinó que també transformi les comunitats educatives.
