Aquest any, des del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), hem aprofundit en el concepte de participació estudiantil amb una diagnosi que explora l’estat de la participació juvenil en els centres educatius. Una de les preguntes centrals d’aquest estudi ha estat: què significa participar per les joves?
Els resultats posen de manifest que, malgrat que la participació sigui una paraula recurrent en l’àmbit educatiu, la seva percepció i pràctica encara presenta reptes importants.
En preguntar a les joves què significa participar, les respostes sovint apunten cap a accions individuals. Així, un 77,3% de les estudiants associa la participació amb dinàmiques com donar la seva opinió o aixecar la mà a classe. Aquestes dades reflecteixen una cultura predominantment individualista, on la implicació col·lectiva, que és clau per a una ciutadania activa, encara no està prou arrelada. Només un 22,7% de les joves fa referència a aspectes com el treball en equip, el sentiment de grup o la comunitat, un indicador que revela la necessitat de reforçar el rol del col·lectiu en la participació estudiantil.
La manca de sentiment de grup
Un altre dels resultats destacats de la diagnosi és la relació entre el sentiment de grup i la participació activa. En espais com les assemblees de delegades o les comissions, on la cohesió del grup és fonamental per a una representació efectiva, s’ha detectat una falta de connexió entre les delegades i l’alumnat que representen. Més del 44% de les delegades no disposen d’espais per fer traspàs amb les seves companyes, i gairebé un 40% no ha pogut comunicar en reunions l’opinió del seu grup. Aquesta manca d’interacció no només limita l’impacte de la representació, si no que també perpetua una percepció de la participació com un acte aïllat i poc col·laboratiu.
Què podem fer per canviar-ho?
Per superar aquestes barreres, és essencial promoure una cultura participativa que reforci la col·laboració i el sentiment de pertinença dins de les comunitats educatives. Iniciatives com les assemblees d’alumnes o espais d’organització autònoma poden jugar un paper clau per transformar aquesta dinàmica. A més, la diagnosi també destaca la importància de revisar les estructures de participació institucionals, com els consells escolars, per garantir que no es limitin a ser espais formals, sinó que es converteixin en plataformes reals per a l’apoderament de les joves.
Des del CJB, continuarem treballant per dotar les joves d’eines que les permetin liderar processos participatius i convertir els centres educatius en espais on la veu del col·lectiu no només sigui escoltada, sinó que tingui un impacte real.
Perquè participar no és només aixecar la mà, sinó transformar el que ens envolta amb la força del grup i el suport mutu!
